Història
La idea de construir un circuit de trens, com el del Parc de l’Oreneta, va sorgir arrel de l’interès de l’Ajuntament de Sabadell per promocionar una zona de nova urbanització als voltants de la masia de Can Rull. Sent en aquell moment, Antoni Farrés el Batlle de la ciutat.
Un seguit de converses van portar a signar un conveni de col·laboració l’any 1994 a fi que el Centre d’Estudis - Modelisme Vapor, Barcelona, projectés i fes un seguiment de la construcció i posada en marxa d’un circuit de trens tripulats, dotant-lo de totes les infraestructures, tallers i material mòbil.
La inauguració, l’any 1997, va ser un acte multitudinari coincidint amb la Festa Major del barri. En els seus començaments van ser els socis del Centre, en la seva majoria barcelonins, els que van tenir cura del funcionament del circuit durant els anys següents. Amb el temps l’augment de socis de la zona va fer que es creés una secció autònoma dins de l’entitat.
En aquest circuit es va disposar inicialment d’una locomotora de vapor 1-3-0 i de dues locomotores Dièsel-Hidràuliques, juntament amb una vintena de vagons de passatgers, coberts i descoberts, adquirits a Anglaterra, i posteriorment es va complementar amb una locomotora elèctrica (a bateries) de 7¼" i els seus corresponents vagons.
A aquest material s’han afegit altres peces construïdes pels socis de l’entitat i que comparteixen circuit i instal·lacions amb les ja existents. El creixement natural degut a la gestió del dia a dia i veient que aquesta secció estava prou desenvolupada van fer que, l’any 2007, se’ls oferís constituir-se en Associació. Complerts els tràmits corresponents es va aprovar demanar a l’Ajuntament de Sabadell que cedís els drets d’aquest circuit a la nova associació Centre de Modelisme Ferroviari de Sabadell (CEMFES). Tot i ser dues entitats diferents, la col·laboració i bona disposició entre ambdues es continuarà mantenint.Les característiques d’aquest circuit, situat en un parc urbà al centre de la ciutat, l’estació, el recorregut, els túnels, el viaducte, els desnivells, la vegetació que l’acull...són distintius que el fan singular.